En un dietari del 1934 de Joan Baptista Franquesa i Ferrà , farmacèutic propietari del 1923 al 1961, hi ha una anotació on literalment diu: “Farmàcia Franquesa fundada en 9 novembre de 1842”. Òbviament, no és un document notarial oficial; tot i així, si l´apotecari Joan Franquesa ho va escriure és perquè algun conegut del barri així li ho deuria transmetre ja que ell no era originari del barri (antic poble) de Sant Andreu de Palomar.
El document més antic en mans de la família Franquesa (actuals titulars) és un acte notarial del 26 de Novembre de 1887; en aquest, Ignasi Roviralta i Falqués ven la farmàcia a Narcís Rovira i Vilarrúbia. Amb l´ajut de l´historiador local Jordi Petit i Gil, hem pogut “tirar del fil” cercant en Arxius de la ciutat de Barcelona; ara podem dir que la constància escrita més antiga que disposem és un testament de l´11 de Març del 1865. En aquest, Jaume Abreu I Nadal, sense descendència i llicenciat en Farmàcia el 1830, traspassa el negoci a la seva neboda Francesca Turiera i Abreu, casada amb el farmacèutic i aministrador de Correus Ignasi Roviralta i Falqués. Per tant, podem dir que Jaume Abreu i Nadal (fill de Jaume Abreu i Famades, també apotecari), regenta el negoci del 1842 al 1865 mentre Ignasi Roviralta ho fa del 1865 al 1887. El local, anomenat Can Cua per fer cantonada amb el carreró de Can Cua (encara no existia l´actual plaça del Comerç, oberta el 1860 enderrocant 7 cases del llavors C/Major), és adquirit al seu oncle Joan Abreu i Famades.
L´any fundacional,1842,coincideixamb el trasllat de les oficines de l´Ajuntament del poble de Sant Andreu delC/Major núm. 243-247 a l´actual ubicació de plaça Orfila.El 28 de Desembre del 1865, el matrimoni Roviralta-Turiera fan inventari davant Notari quedant valorats els mobles i utensilis en 717 escuts d´or, equivalents a 179,50 pessetes. El següent comprador, Narcís Rovira, nascut a Banyoles però de família originària de Sant Andreu -fugida a principis del s. XIX per la Guerra del Francès- paga 11500 pessetes el 1887 al llavors propietari. Aquest ja vivia al mateix edifici i ven la farmàcia el dia 1 d'Agost del 1900 a Melcior Soca i Mariné per “només” 2000 pessetes quan el 1887 la transacció fou de 11500 pessetes: no és cap error, a finals del s XIX hi hagué una forta crisi econòmica devaluant-se l a pesseta i baixant el preu de l´or. El Sr. Melcior, no essent farmacèutic , en fa donació al seu fill Jaume Soca i Gaspar, llicenciat per la Universidad Central de Madrid (avui Complutense) el 1900. Aquest mor el 1905 amb només 27 anys d´edat i la propietat torna al seu pare, no farmacèutic, que en fa la venda a Joan Mas i Calvet per 11000 pessetes. El 13 de Febrer del 1906, Joan Mas la traspassa al llicenciat Lluís Gifré i Serra per 10000 pessetes, un preu més baix probablement pel problema de no tenir el títol. Del 1906 al 1923 està en mans del Sr. Lluís, solter i sense fills; quan la traspassa l´any 23 al nostre avi Joan Baptista Franquesa i Ferrà li manifesta literalment que ho fa “perquè s´avorria i volia tornar a Girona”, d´on era originari.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1916, Joan Franquesa residia al C/Conde del Asalto de la ciutat; primer va adquirir una farmàcia al C/Girona (encara existent) regentant-la fins el 1923. Entre les poques diversions del jovent d´aquella època hi havia la d´anar a les Festes Majors dels barris, a l´Envelat de Sant Andreu coneix a Rosa Grau i Maurí; preparant el casament, la família de la seva futura esposa (la nissaga de metges Cararach i Maurí fundadors de la Clínica Sant Jordi) s´assabenten que Lluís Gifré té intenció de vendre la “botica”, arriben a un acord i fan el traspàs el 29 de Setembre del 1923 per 62000 pessetes. Cal remarcar que en la venda de la farmàcia del C/Girona feta per l´avi Joan hi posa una condició: la Caixa Registradora National (ja present el 1916 quan adquireix el negoci a l´Eixample) segueix en mans de Joan Franquesa que se l’endú a Sant Andreu, on desperta l´admiració de no pocs clients actuals. Metàl·lica i massissa (pes aproximat 25-30 kg) encara segueix funcionant a dia d´avui. I si ens veniu a visitar us l'ensenyarem amb molt de gust.
